Existeixen dos tipus de software diferents. El software lliure i el software no lliure
El programari lliure
És aquell que concedeix permís a tothom per utilitzar-lo, copiar-lo i distribuir-lo, sense cap tipus de problema i d'una manera totalment gratuïta.
Més concretament, es refereix a quatre tipus de llibertat per a usuaris de programari:
1. Llibertat per executar el programa per a qualsevol propòsit.
2. Llibertat d'estudiar com treballa el programa i adaptar-ho a les necessitats.
3. Llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar a qui desitgem.
4. Llibertat per a millorar el programa.
Un programat és un software lliure si els seus usuaris tenen totes aquestes llibertats.
El programari no lliure
Aquest és qualsevol programa que no sigui lliure. El seu ús, distribució, còpia o modificació està totalment prohibit, o si més no, requereix demanar permís.
Font: http://www.gnu.org/philosophy/categories.ca.html
FLUXOGRAMES
Els fluxogrames són representacions gràfiques que t'ensenya una situació o activitat complex, de manera senzilla i fàcil d'entendre.
És a dir, a través d'una imatge que sembla un esquema, t'ensenya els diferents passos que has de seguir per arribar a resoldre l'activitat.
Un programa per elaborar fluxogrames es Gliffy o Smartdraw (http://www.smartdraw.com/software/diagramasdeflujo.asp).
A continuació us deixo una imatge que representa el que he explicat anteriorment:
Font: http://lauumartinez.blogspot.com.es/2010/11/fluxogrames.html i http://www.monografias.com/trabajos14/flujograma/flujograma.shtml
És a dir, a través d'una imatge que sembla un esquema, t'ensenya els diferents passos que has de seguir per arribar a resoldre l'activitat.
Un programa per elaborar fluxogrames es Gliffy o Smartdraw (http://www.smartdraw.com/software/diagramasdeflujo.asp).
A continuació us deixo una imatge que representa el que he explicat anteriorment:
Font: http://lauumartinez.blogspot.com.es/2010/11/fluxogrames.html i http://www.monografias.com/trabajos14/flujograma/flujograma.shtml
WIKI
Un wiki és un lloc web col·laboratiu que pot ser editat des del navegador pels usuaris.
Els usuaris d'un wiki poden crear, modificar, enllaçar i esborrar tot el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. Un dels wikis més coneguts és la wikipedia.
Avantatges
- Són molt útils ja que donen la possibilitat a tots els seus usuaris de crear pàgines de manera instantània.
- Ens deixen bastant flexibilitat i llibertat i per aquest motiu s'han convertit en un web formal molt conegut.
- La revisió dels treballs és molt senzilla abans de la publicació.
Inconvenients
- Moltes vegades el contingut que s'escriu incompleix les normes, ja que tenen drets d'autor. Per exemple en la cita de frases textuals.
- El fet que diverses persones puguin escriure un article, fa que un mateix text tingui diferents tipus d'estils literaris.
Font: Viquipèdia i http://definicion.de/wiki/
LES NOSTRES DADES SEGURES
Com ja sabeu, internet és bastant perillós i per aquest motiu s'ha de tenir molt en compte en tot allò que posem sobre nosaltres en les xarxes socials.
Els aspectes que s'han de tenir molt en compte són sobretot les nostres dades personals.
Per intentar que ningú hi accedeixi, hauríem de tenir contrasenyes diferents, ja que si alguna persona n'esbrinen una, podria entrar a tots els altres llocs, en canvi si canvien, no hi podrien accedir.
Un altre aspecte que s'hauria de fer és desconnectar-se de tots aquells llocs en què ens hàgim connectat anteriorment.
En els ordinadors és molt important que tinguem un bon antivirus, fer exploracions del nostre equip per veure si hi ha algun programa que no és del tot bo i també realitzar còpies de seguretat tant de l'ordinador com del telèfon mòbil.
Parlant dels mòbils, hauríem d'estar molts segurs d'aquelles aplicacions que ens descarreguem, ja que moltes no acaben de ser segures del tot.
Fonts: http://www.regio7.cat/tecnologia/2014/11/26/contrasenya-segura internet/292760.html i https://support.google.com/adwords/answer/2375456?hl=ca
Els aspectes que s'han de tenir molt en compte són sobretot les nostres dades personals.
Per intentar que ningú hi accedeixi, hauríem de tenir contrasenyes diferents, ja que si alguna persona n'esbrinen una, podria entrar a tots els altres llocs, en canvi si canvien, no hi podrien accedir.
Un altre aspecte que s'hauria de fer és desconnectar-se de tots aquells llocs en què ens hàgim connectat anteriorment.
En els ordinadors és molt important que tinguem un bon antivirus, fer exploracions del nostre equip per veure si hi ha algun programa que no és del tot bo i també realitzar còpies de seguretat tant de l'ordinador com del telèfon mòbil.
Parlant dels mòbils, hauríem d'estar molts segurs d'aquelles aplicacions que ens descarreguem, ja que moltes no acaben de ser segures del tot.
Fonts: http://www.regio7.cat/tecnologia/2014/11/26/contrasenya-segura internet/292760.html i https://support.google.com/adwords/answer/2375456?hl=ca
ELS IPADS A L'EDUCACIÓ?
La setmana de Reflexió i pràctiques educatives, van venir uns mestres de l'escola Mare de Déu de la Mercè de Sant Feliu, a fer-nos una conferència sobre la implantació dels Ipads a l'educació. Aquesta escola, fa aproximadament uns tres anys, va implantar Ipads a les aules, com a suport per el procés d'aprenentatge dels infants.
El primer que van haver de fer, va ser formar-se ja que molts del professorat mai havia utilitzar una tablet.
Pel que fa al nombre d'Ipads, se'n tenen 26 per infantil i primària i 26 més pel cicle mitjà i superior. Normalment cada aula utilitza els Ipads dues hores per setmana, i en el cas d'infantil i primària es treballa amb elles en els racons.
Utilitzar Ipads, ajuda als nens a ser més autònoms. A part, fa que el procés d'aprenentatge sigui més dinàmic, ja que sembla que els infants hi posin més interés.
Ens van nombrar bastants programes que ells utilitzaven, on l'infant aprenia matemàtiques o llengues.
En la meva opinió, crec que la implantació d'Ipads és bastant positiu, ja que només estan amb les tablets dues hores setmanals. En el cas que hi estiguèssin moltes més hores, ho trobaria massa exessiu. També crec que la seva utilització, pot servir per fer activitats col·laboratives tota la classe.
Els educadors ens van dir alguns programes que utilitzen ells en les seves aules. Alguns d'ells són:
El primer que van haver de fer, va ser formar-se ja que molts del professorat mai havia utilitzar una tablet.
Pel que fa al nombre d'Ipads, se'n tenen 26 per infantil i primària i 26 més pel cicle mitjà i superior. Normalment cada aula utilitza els Ipads dues hores per setmana, i en el cas d'infantil i primària es treballa amb elles en els racons.
Utilitzar Ipads, ajuda als nens a ser més autònoms. A part, fa que el procés d'aprenentatge sigui més dinàmic, ja que sembla que els infants hi posin més interés.
Ens van nombrar bastants programes que ells utilitzaven, on l'infant aprenia matemàtiques o llengues.
En la meva opinió, crec que la implantació d'Ipads és bastant positiu, ja que només estan amb les tablets dues hores setmanals. En el cas que hi estiguèssin moltes més hores, ho trobaria massa exessiu. També crec que la seva utilització, pot servir per fer activitats col·laboratives tota la classe.
Els educadors ens van dir alguns programes que utilitzen ells en les seves aules. Alguns d'ells són:
- Hungry Fish (sumar i restar)
- Mindomo (Mapes conceptuals)
- Stratalògica
- Sock puppets i Puppet pals (Crear històries amb titelles)
- ABC cursives (aprendre a escriure les lletres de l'abecedari)
Us deixo la pàgina web de l'escola on hi ha escrit el projecte sobre les tablets a l'escola: http://lamercesantfeliu.cat/ipads/projecteipads.pdf
Espero que us hagi servit d'ajuda i ja tingueu més clar si preferiu Ipads a l'aula o no!
VIQUIPÈDIA I WIKIPEDIA
Jimmy Wales fou el cofundador de la Wikipedia. La Wikipèdia és una enciclopèdia totalment gratuïta, amb software Wiki i amb la llicència també lliure.
La Viquipèdia és una enciclopèdia lliure escrita col·laborativament per internet, usant un programa lliure Wiki, anomentat MediaWiki. N'hi ha mñes de 280 llengües i tot aquest conjunt reben més de 50 milions de visites per dia segons les dades del 2005.
Tothom qui vulgui hi pot escriure'n. Només s'ha de crear un compte gratuït i clicar a "modifica".
Hi ha unes característiques essnecials del projecte viquipèdia.
La primera diu: "Es tracta de crear una enciclopèdia, amb articles seriosos i neutrals". És a dir, tot allò que s'escriu ha de fer fiable, ja que posteriorment, molta gent usa aquesta informació.
La segona diu: "Pot ser editada per qualsevol gràcies a les seves característiques wiki". Aixó significa que un mateix article pot ser escrit per moltes persones. El risc és que cada persona té una manera diferent d'escriure i al final pot ser que no sigui del tot coherent.
Per últim, trobem: "És de contingut obert i utilitza la llicència GFDL i compatibles. És a dir, que es pot escriure sobre el tema que tu decideixis, ja que ningú et dirà el que pots o no escriure.
WORDLE
Wordle és una aplicació totalment gratuïta, on els seus usuaris disposen per crear la seva pròpia "núvol de paraules". És semblant al que he explicat en entrades anteriors respecte les etiquetes, tot i que en Wordle, les paraules que estiguin més vegades escrites seran més grans que les que només hagin estat un cop.
Pel que fa a l'estètica, hi ha diverses formes, colors i tipus de lletra, així cada núvol de paraules és personal.
Font: http://www.manuales.com/manual-de/que-es-wordle
Pel que fa a l'estètica, hi ha diverses formes, colors i tipus de lletra, així cada núvol de paraules és personal.
Font: http://www.manuales.com/manual-de/que-es-wordle
ARXIUS ON-LINE
Encara avui en dia hi ha molta gent que els document, imatges, vídeos,etc. se'ls guarda al seu ordinador. Però mai heu pensat què passaria si el vostre ordinador s'espatllés? Quan fas aquesta pregunta, molta gent el respon que ja ho tenen guardat en un pendrive, però aquest mètode no és el més eficaç per guardar documents, ja que es pot perdre o simplement trencar.
Avui en dia, hi ha bastants llocs molt més segurs per poder tenir totes les nostres coses segures passi el que passi.
Alguns d'ells són:
- Google Drive: On el congingut és guardat a internet, concretament a Google. Podeu trobar més informació sobre Google Drive a la meva entrada: http://mariaramosj.blogspot.com.es/search/label/Google%20Drive .
- Un altre lloc per mantindre tots els continguts desitjats és el Dropbox, on et permet tenir un disc dur virtual i on pots accedir als teus documents des de qualsevol ordinador.
LES ETIQUETES
Si ets una persona que acostuma a escriure en un blog, segurament que ja sabreu què són les etiquetes, així que aquesta entrada va dirigida a aquelles persones que no utilitzen el blog.
Quan acaben d'escriure una entrada, en aquest cas, quan acabem de parlar sobre les etiquetes, l'últim que farem serà etiquetar-la. Per què? Doncs és un mètode en el qual ajudes a la gent a trobar les entrades que més li interessin.
En aquest cas, etiquetarem l'entrada amb les paraules: GTIC, és a dir, l'assignatura i la paraula etiquetes.
MÚSICA LLURE: JAMENDO
Gràcies a Jamendo, els artistes podem penjar música i poden arribar a ser recomensats per ella.
Els músics poden destribuir la múscia de manera totalement gratuïta. El públic poden descarregar-la sota la llicènca de Creative Commons.
Crec que és una plataforma molt eficaç, ja que la majoria de gent tendim a descarrgar-nos música de manera il·legal i gràcies a les classes de GTIC, he sigut conscient de que ens podem descarrgar músiques molt boniques de manera totalement legal.
Els músics poden destribuir la múscia de manera totalement gratuïta. El públic poden descarregar-la sota la llicènca de Creative Commons.
Crec que és una plataforma molt eficaç, ja que la majoria de gent tendim a descarrgar-nos música de manera il·legal i gràcies a les classes de GTIC, he sigut conscient de que ens podem descarrgar músiques molt boniques de manera totalement legal.
Font: Viquipèdia i
https://groups.google.com/forum/#!msg/lavozdelpueblo/Bj9Wm55DhoE/cQuZfo6pTy8JVÍDEOS LLIURES: VIMEO
Vimeo és una xarxa social que et permet penjar vídeos de manera fàcil i senzilla. És molt semblant a youtube, però en aquest no hi surt cap tipus de publicitat.
Aquest servei permet emmagatzemar i compartir vídeos amb llicència totalment lliure.
Youtube des de sempre ha sigut el més utilitzat però des de fa un temps, Vimeo està agafant relevància ja que és fàcil i no té cap tipus de publicitat.
Els usuaris han d'estar registrats per poder carregar vídeos, comentar amb altres usuaris i crear llistes de preferits.
Fonts: http://www.comologia.com/que-es-vimeo-para-que-sirve-vimeo/ i Viquipèdia
Aquest servei permet emmagatzemar i compartir vídeos amb llicència totalment lliure.
Youtube des de sempre ha sigut el més utilitzat però des de fa un temps, Vimeo està agafant relevància ja que és fàcil i no té cap tipus de publicitat.
Els usuaris han d'estar registrats per poder carregar vídeos, comentar amb altres usuaris i crear llistes de preferits.
Fonts: http://www.comologia.com/que-es-vimeo-para-que-sirve-vimeo/ i Viquipèdia
IMATGES LLIURES: FLICKR
Segurament molts de nosaltres agafem imatges de Google i les pengem en presentacions, blogs, o les col·loquem en treballs escolars. En el meu cas no vaig ser conscient de que hauria de demanar permís fins que a la classe de GTIC ens ho van comentar
És un lloc web totalment gratuït que ens permet emmagatzemar, ordenar, buscar, vendre i compartir vídeos, fotografies en línia.
Aquest lloc web actualment és molt utilitzar per bloggers, ja que utilitzen les imatges pels blogs o altres mitjans socials.
És un lloc web totalment gratuït que ens permet emmagatzemar, ordenar, buscar, vendre i compartir vídeos, fotografies en línia.
Aquest lloc web actualment és molt utilitzar per bloggers, ja que utilitzen les imatges pels blogs o altres mitjans socials.
Font: Viquipèdia
JCLIC
Segons XTEC, JClic és un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per a realitzar diversos tipus d'activitats educatives: trencaclosques, associacions, exercicis de text, mots encreuats...
Normalment a les escoles es feia servir en les edats de primària o infantil. És una eina que ajuda als nens a aprendre continguts a través de diverses activitats d'un mateix tema. Els diferents continguts es separen per nivells per poder anar ascendint a poc a poc.
JClic està desenvolupat en la plataforma Java, que és un projecte de codi obert i funciona en diversos entorns i sistemes operatius.
Normalment a les escoles es feia servir en les edats de primària o infantil. És una eina que ajuda als nens a aprendre continguts a través de diverses activitats d'un mateix tema. Els diferents continguts es separen per nivells per poder anar ascendint a poc a poc.
JClic està desenvolupat en la plataforma Java, que és un projecte de codi obert i funciona en diversos entorns i sistemes operatius.
LES QUATRE METÀFORES
Com ja sabem tots nosaltres, les tecnologies cada dia estan més introduïdes en el món de les escoles. És per aquest senzill motiu, que hi ha quatre metàfores diferents segons l'utilització de l'ordinador a les aules.
La primera metàfora que trobem s'anomena tutorial, és a dir, l'ordinador funciona com a tutor. Aquesta és basicament el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge.
L'inconvenient que té aquesta metàfora, és que si l'ordinador actua com a educador, aquest costa molt que detecti on l'infant té problemes i perquè. D'altra banda, el professor podria veure les dificultats de cada persona i actuar-hi.
La segona metàfora que trobem es titula de construcció, és a dir, l'ordinador com a alumne. En aquest cas, seria el mateix infant qui controlaria l'ordinador, tot donant instruccions per indicar-li les tasques que ha de fer.
En aquesta segona metàfora podem trobar el programa on-line SCRATCH. Aquest és protagonitzat per un gat. El programa és molt senzill i es poden crear tot tipus d'històries, jocs... tot donant ordres.
La primera metàfora seria la més tradicional, en canvi, el sistema oposat seria que el nen explorés per aprendre sense cap ajuda de l'educador. Per arribar a un punt intermig, trobem un mètode en el que el professor no ensenya però si ajuda durant el desenvolupament. El mestre hauria de seguir el procés de cada nen i ajudar en moments necessaris, tot fent preguntes per fer-lo reflexionar.
La tercera metàfora s'anomena del laboratori, és a dir, l'ordinador actua com a simulador. En aquest cas l'alumne no té tanta llibertat com en la metàfona dos. Aquest també té l'oportunitat de crear pero dins d'uns límits establerts.
Alguns exemples serien:
Per acabar, la quarta metàfora s'anomena de la caixa d'eines, on l'ordinador s'utilitza com a eina. Aquest mètode és molt utilitzat diàriament.
Els infants des de ben petits, han d'aprendre a gestionar, organitzar i treballar la informació necessària. En aquest cas, l'ordinador és utilitzat com a eina per escriure, dibuixar, pintar, aprendre...
La primera metàfora que trobem s'anomena tutorial, és a dir, l'ordinador funciona com a tutor. Aquesta és basicament el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge.
L'inconvenient que té aquesta metàfora, és que si l'ordinador actua com a educador, aquest costa molt que detecti on l'infant té problemes i perquè. D'altra banda, el professor podria veure les dificultats de cada persona i actuar-hi.
La segona metàfora que trobem es titula de construcció, és a dir, l'ordinador com a alumne. En aquest cas, seria el mateix infant qui controlaria l'ordinador, tot donant instruccions per indicar-li les tasques que ha de fer.
En aquesta segona metàfora podem trobar el programa on-line SCRATCH. Aquest és protagonitzat per un gat. El programa és molt senzill i es poden crear tot tipus d'històries, jocs... tot donant ordres.
La primera metàfora seria la més tradicional, en canvi, el sistema oposat seria que el nen explorés per aprendre sense cap ajuda de l'educador. Per arribar a un punt intermig, trobem un mètode en el que el professor no ensenya però si ajuda durant el desenvolupament. El mestre hauria de seguir el procés de cada nen i ajudar en moments necessaris, tot fent preguntes per fer-lo reflexionar.
La tercera metàfora s'anomena del laboratori, és a dir, l'ordinador actua com a simulador. En aquest cas l'alumne no té tanta llibertat com en la metàfona dos. Aquest també té l'oportunitat de crear pero dins d'uns límits establerts.
Alguns exemples serien:
- La simulació del programa CRAYON PHYSICS, on has de crear i dibuixar objectes que seguiran el moviment natural de la llei de gravetat. Així podràs aconseguir els punts necessàris.
- LA DOCTORA XINXETA, aquest programa consisteix en fer jocs de simpulació per fer reflexionar als infants. En el nostre cas, vam fer crèixer una planta tot regant-la cada dia i posant-la a la llum del sol perquè creixi forta. El fet de fer crèixer una planta també es podria fer de veritat, però es necessita molt temps i amb aquest programa poden viure l'experiència d'una altre manera, encara que estaria molt bé viureu en primera persona.
Per acabar, la quarta metàfora s'anomena de la caixa d'eines, on l'ordinador s'utilitza com a eina. Aquest mètode és molt utilitzat diàriament.
Els infants des de ben petits, han d'aprendre a gestionar, organitzar i treballar la informació necessària. En aquest cas, l'ordinador és utilitzat com a eina per escriure, dibuixar, pintar, aprendre...
IDENTITAT I TERRITORI
Per les assignatures de COED i GTIC, vam haver d'elaborar un treball sobre qualsevol cosa que tant a mi com a la Cristina Modolell ens hagués canviat la vida. Pensant i pensant, vam arribar a la conclusió que podríem parlar sobre el dret a decidir.
Vam decidir aquest tema, ja que creiem que decidir és un dret, perquè estem en una democràcia i la democràcia és una forma de govern en la qual els ciutadans tenen sobirania, i tenen dret per decidir sobre polítiques públiques i lleis.
Llavors la pregunta que ens formulàvem era: "Si definim aquest país com a estat democràtic perquè no ho demostrem?"
A continuació us deixo la presentació que vam fer per parlar sobre el dret de decidir del poble.
Vam decidir aquest tema, ja que creiem que decidir és un dret, perquè estem en una democràcia i la democràcia és una forma de govern en la qual els ciutadans tenen sobirania, i tenen dret per decidir sobre polítiques públiques i lleis.
Llavors la pregunta que ens formulàvem era: "Si definim aquest país com a estat democràtic perquè no ho demostrem?"
A continuació us deixo la presentació que vam fer per parlar sobre el dret de decidir del poble.
CREATIVE COMMONS
Si us sóc sincera, mai havia sentit parlar dels Creative Commons fins a la classe de GTIC impartida per en Jordi Simon.
A continuació us deixo la definició trobada a la viquipèdia ja que crec que és molt entenedora.
"Creative Commons (CC) és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius. Aquesta ofereix llicències que engloben des del sistema tradicional de drets d'autor fins al domini públic. El seu objectiu és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies."
Les llicències Creative Commons, l'autor o autora, exerceix el dret que la llei permet, per poder decidir diverses condicions de la seva obra.
Avui en dia existeixen sis llicències diferents i cada una d'elles impliquen el reconeixement de l'autor o autora.
Font: Viquipèdia i XTEC
FLIPPED CLASSROOM
En diem Flipped Classroom a aquelles classes que són invertides.
Les aules capgirades són un sistema d'aprenentatge, en el que els estudiants aprenen conceptes nous amb la visualització de vídeos, realització d'activitats, exercicis... normalment fets a casa.
Aquests conceptes que han treballat sols, després es vinculen a l'escola amb el professor.
Des del meu punt de vista, crec que és una metodologia bastant interessant, ja que aprenen per ells mateixos. En canvi si s'utilitza el mètode en què l'educador ho ensenya tot i després els nens actuen, aquests no aprenen tant perquè els hi hem donat tot des del principi. Si els nens aprenen nous conceptes per si sols, aprendran molt més, ja que la feina l'han fet ells.
A continuació us deixo una imatge que resumeix molt bé el que són exactament les classes capgirades:
Font: Viquipèdia
Les aules capgirades són un sistema d'aprenentatge, en el que els estudiants aprenen conceptes nous amb la visualització de vídeos, realització d'activitats, exercicis... normalment fets a casa.
Aquests conceptes que han treballat sols, després es vinculen a l'escola amb el professor.
Des del meu punt de vista, crec que és una metodologia bastant interessant, ja que aprenen per ells mateixos. En canvi si s'utilitza el mètode en què l'educador ho ensenya tot i després els nens actuen, aquests no aprenen tant perquè els hi hem donat tot des del principi. Si els nens aprenen nous conceptes per si sols, aprendran molt més, ja que la feina l'han fet ells.
A continuació us deixo una imatge que resumeix molt bé el que són exactament les classes capgirades:
Font: Viquipèdia
BUBBL
Bubbl és una eina molt senzilla que ens permet construir mapes conceptuals i establir relacions entre conceptes en poc temps.
Per portar tot això a la pràctica, a l'assignatura de GTIC ens van dònar un text i nosaltres mateixos l'haviem de transformar en un mapa conceptual.
Els mapes conceptuals no són exactament esquemes, ja que els esquemes no tenen connectors i és tot més senzills, en canvi, en els mapes conceptuals trobem una estructura on els punts clau són els conceptes i els connectors.
Com a pàgines per elaborar-los, trobem el bubbl que és un dels més utilitzats, o sinó també el CampTools.
Per portar tot això a la pràctica, a l'assignatura de GTIC ens van dònar un text i nosaltres mateixos l'haviem de transformar en un mapa conceptual.
El text que vam haver de transformar era el següent:
"Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'àvia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja és gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en què parlem de totes les coses que ens ha passat al llarg de l'any, ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a Nova York. Com sempre en arribar a les postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. Tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fill Ramon, que no menja ni escudella ni carn, ja que encara té tres mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les cinc de la tarda."
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fill Ramon, que no menja ni escudella ni carn, ja que encara té tres mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les cinc de la tarda."
FONTS FIABLES O NO?
Tots nosaltres hem de tenir molt en compte que no tot el que està escrit a internet és cert. Pensem que qualsevol persona pots editar un article amb tan sols accedir a la Viquipèdia i clicar "modificar".
A continuació us presento alguns aspectes que hauríem de tenir sempre en compte a l'hora d'agafar informació d'internet.
1. La pàgina web hauria de ser actualitzada de manera regular, ja que sinó pot ser editada de fa molts anys i que ja no sigui del tot cert.
2. L'article ha de tenir la data d'edició i també hauria d'estar firmat per algun professional.
3. Qualsevol lloc hauria de tenir apartats com: "Qui som", on hi hauria d'aparèixer informació de qui són els autors, qui publica, on treballen, si són o no especialistes...
4. La informació ha de tenir fonts i referències.
Encara que tot això es compleixi, no estaria gens malament si verifiquéssim la informació en dos o tres llocs diferents.
QUI ÉS?
Per l'assignatura de COED vam fer un treball que consistia en elaborar una descripció d'alguna persona de la classe. En el meu cas vaig triar fer a la Cristina Modolell i no cal dir res més ja que està escrit a continuació:
- Boja, extrovertida, atrevida, sincera, lliure... aquests són alguns dels adjectius que descriuen la Cristina. Una noia de disset anys, de cabell moreno ondulat, ulls marrons, estatura mitjana i apassionada a la lectura.
- Boja, extrovertida, atrevida, sincera, lliure... aquests són alguns dels adjectius que descriuen la Cristina. Una noia de disset anys, de cabell moreno ondulat, ulls marrons, estatura mitjana i apassionada a la lectura.
La conec des de fa aproximadament un mes i ja
admiro coses d’ella. És una persona transparent, molt segura de si mateixa i viu
la vida al màxim sense importar-li el que la gent pensi d’ella. No té vergonya,
l’únic que necessita és ser lliure per fer el que més li agradi i amb qui més
li agradi. Tot haver començat una amistat molt recentment, espero que vagi a
més perquè en poc temps m’ha demostrat que és una d’aquelles persones que
sempre estarà al teu costat si tens dificultats, una d’aquelles persones que et
transmeten bones sensacions per sincerar-te.
Sempre intenta treure la millor part de les
coses, arribar al límit, veure les parts positives de qualsevol cosa que la
majoria de gent la veuria com a negativa.
Li agrada sortir de festa i ballar com una
boja, és a dir, passar-s’ho bé amb la gent que estima al seu costat encara que si li agrada un programa de la televisió no se’l salta per res del món. Li apassiona el fred i les tardes d’hivern al
sofà amb la manta.
És molt sentimental, li afecten molt les
coses que realment li toquen i és per això que s’ha fet una cuirassa, un mur
davant seu, per intentar ser més forta davant de les situacions complicades.
En definitiva, la considero una noia forta,
atrevida, segura, sincera, espontània, pacient però sobretot, amiga dels seus
amics.
LA DESCRIPCIÓ
A la classe de COED hem parlat sobre els diferents estils que hi ha a l'hora d'elaborar una descripció.
La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
Hi ha diverses tècniques descriptives, alguns exemples són:
La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
Hi ha diverses tècniques descriptives, alguns exemples són:
- Enumeracions
- Definicions
- Sintagmes nominals àmpliament adjectivats
- Recursos expresius:
- Comparacions
- Metonímies
- Personificacions
- Al·literació
També es poden fer descripcions de personatges tot fent crítiques, escribint frases utilitzant sempre una paraula, etc.
A continuació us poso un exemple on veiem que sempre és un "dóna però treu" com per exemple: "El Manel arriba tard, però tampoc gaire. Està relaxat, però no abaixa la guàrdia. Comença proper, però s'allunya a moments..."
Font: Document titulat "LA DESCRIPCIÓ" repartit per la professora de COED, Rosa Soler.
GLOGSTER
Glogster és un pòster digital on hi pots penjar tot el que t'interessi. És molt semblant a un padlet, encara que aquest és més informatiu i pel contrari el glogster és més emotiu.
Aquest pòster pot ser utilitzat per:
Aquest pòster pot ser utilitzat per:
- Presentacions de projectes
- Realització de cartells de divulgació
- Animació sobre lectures realitzades a qualsevol matèria
- Anuncis, campanyes publicitàries
- Guies turístiques
- Biografies de personatges
- Reportatges sobre el que ens interessi
Cal dir que en veure que tenia un gran potencial educatiu, es va arribar a crear el Glogster EDU, el qual és només per a educadors. Els educadors poden presentar idees i treballs amb aquesta eina per crear més estimuls als infants i arribar a motivar-los.
Font: Viquipèdia
PADLET
Es podria dir que padlet és com una pissarra digital on pots penjar-hi totes les coses que desitgis, ja sigui de forma personal o col·lectiva.
Serveix per transmetre fets i informació tot i que pot arribar a transmetre emocions.
Funcionament
Utilitzar el padlet és molt simple. El primer que et trobes és com una pissarra en blanc. Posteriorment la podem utilitzar com nosaltres vulguem. Només hem d'arrossegar i deixar els elements agafats on els volem. Podem introduir vídeos, imatges, àudio, presentacions...
Usos
1. Usar-lo per simular un suro
2. Fer que els nens d'una classe hi posin el que vulguin (com a record)
3. Recordatori de feines fetes a classe (per exemple les cançons que han après)
4. Fer activitats
5. Demanar opinió als pares
6. Calendari de menjador de l'escola
En definitiva, és una molt bona eina per transmetre informació o fins i tot per ensenyar als infants.
A continució us deixo un exemple elaborat per mi, on hi ha les diferents assignatures que estudiem en el primer semestre de la universitat:
Serveix per transmetre fets i informació tot i que pot arribar a transmetre emocions.
Funcionament
Utilitzar el padlet és molt simple. El primer que et trobes és com una pissarra en blanc. Posteriorment la podem utilitzar com nosaltres vulguem. Només hem d'arrossegar i deixar els elements agafats on els volem. Podem introduir vídeos, imatges, àudio, presentacions...
Usos
1. Usar-lo per simular un suro
2. Fer que els nens d'una classe hi posin el que vulguin (com a record)
3. Recordatori de feines fetes a classe (per exemple les cançons que han après)
4. Fer activitats
5. Demanar opinió als pares
6. Calendari de menjador de l'escola
En definitiva, és una molt bona eina per transmetre informació o fins i tot per ensenyar als infants.
A continució us deixo un exemple elaborat per mi, on hi ha les diferents assignatures que estudiem en el primer semestre de la universitat:
COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC
A l'assignatura de COED vam fer diverses coses per aprendre com havia de ser un bon comunicador. Una d'aquestes coses va ser llegir un llibre titulat "Com parlar bé en públic".
Aquest llibre et guia per fer discursos i exposicions orals, ja que en tots els treballs, ja sigui més sovint o no, haurem de parlar davant d'un públic nombrós o molt reduït.
T'ensenyen els consells i les errades més comuns per elaborar un bon treball, ja que els nervis molts cops juguen males passades.
A continuació us deixo el decàleg que vam construir tota la classe juntament amb la professora després d'haver llegit el llibre:
1. Ser breu, clar, precís i concís.
2. Mostrar naturalitat i improvisar la mida justa.
3. Elaborar un bon guió (estructura i format) i memoritzar-ne les idees.
4. Dominar el llenguatge no verbal: posició del cos, gestualitat, mirada, vestimenta, actitud i somriure.
5. Controlar la veu: Velocitat, volum, vocalització, articulació i actitud; entonació; respiració.
6. Controlar els nervis: Respiració, silencis i pauses.
7. Dominar el llenguatge: Registres i varietats (llengua escrita)
8. Usar suports audiovisuals: Creativitat, diversitat de mitjans (no abusar-ne)
9. Fer servir el "Feedback"; humor: Vivències personals; anècdotes, exemples. Mostrar empatia. Comparacions. Fer participar.
10. Estructurar el discurs; ser reiteratiu; relacionar introducció amb conclusió.
Imatge extreta de flickr
Aquest llibre et guia per fer discursos i exposicions orals, ja que en tots els treballs, ja sigui més sovint o no, haurem de parlar davant d'un públic nombrós o molt reduït.
T'ensenyen els consells i les errades més comuns per elaborar un bon treball, ja que els nervis molts cops juguen males passades.
A continuació us deixo el decàleg que vam construir tota la classe juntament amb la professora després d'haver llegit el llibre:
1. Ser breu, clar, precís i concís.
2. Mostrar naturalitat i improvisar la mida justa.
3. Elaborar un bon guió (estructura i format) i memoritzar-ne les idees.
4. Dominar el llenguatge no verbal: posició del cos, gestualitat, mirada, vestimenta, actitud i somriure.
5. Controlar la veu: Velocitat, volum, vocalització, articulació i actitud; entonació; respiració.
6. Controlar els nervis: Respiració, silencis i pauses.
7. Dominar el llenguatge: Registres i varietats (llengua escrita)
8. Usar suports audiovisuals: Creativitat, diversitat de mitjans (no abusar-ne)
9. Fer servir el "Feedback"; humor: Vivències personals; anècdotes, exemples. Mostrar empatia. Comparacions. Fer participar.
10. Estructurar el discurs; ser reiteratiu; relacionar introducció amb conclusió.
Imatge extreta de flickr
RSS
Si us dic la veritat, mai havia sentit parlar del RSS fins que ho vam comentar a l'assignatura de GTIC.
El RSS és l'acrònim de Really Simple Syndication. És una forma molt fàcil per poder rebre directament en el teu ordinador o en una pàgina web, la informació actualitzada sobre les seves pàgines web preferides. Però per poder rebre les notícies RSS, la pàgina haurà de tenir disponible el servei RSS i haurà de tenir un lector de RSS.
Els sistemes RSS tenen molts avantatges.
El RSS és l'acrònim de Really Simple Syndication. És una forma molt fàcil per poder rebre directament en el teu ordinador o en una pàgina web, la informació actualitzada sobre les seves pàgines web preferides. Però per poder rebre les notícies RSS, la pàgina haurà de tenir disponible el servei RSS i haurà de tenir un lector de RSS.
Els sistemes RSS tenen molts avantatges.
- Gràcies a ell, podràs tenir agrupades en el mateix lloc tota la informació actualitzada de les pàgines web que has escollit.
- Un altre cosa a destacar és que està lliure de SPAM, ja que no has de donar el teu correu electrònic.
- Per últim, dir que rebre fonts o canals RSS de les teves pàgines web escollides, és totalment gratuït.
Fonts: Viquipèdia i http://www.rss.nom.es/ventajas-sistema-rss/
EL BON COMUNICADOR: Ken Robinson
A l'assignatura de COED estem parlant sobre com ha de ser una persona per arribar a ser un bon comunicador. Per veure un exemple, vam veure una conferència de Ken Robinson.
Aquest vídeo tracta sobre la la importància de l'educació i la creativitat.
Ken Robinson diu que tots els infants tenen la capacitat d'innovar i és per aquest motiu que s'ha de deixar als infants que creïn, innovin i descobreixin per si sols.
Encara avui en dia les escoles tendeixen a "tallar les ales de la creativitat" i és per això que la majoria de nens, quan són més grans, tendeixen a pensar que no són creatius. Però el que realment els hi passa és que no l'han treballat des de ben petits.
A continuació us deixaré mateix vídeo que vam veure, ja que és molt interessant. Aquest es titula "Las escuelas matan la creatividad":
Aquest vídeo tracta sobre la la importància de l'educació i la creativitat.
Ken Robinson diu que tots els infants tenen la capacitat d'innovar i és per aquest motiu que s'ha de deixar als infants que creïn, innovin i descobreixin per si sols.
Encara avui en dia les escoles tendeixen a "tallar les ales de la creativitat" i és per això que la majoria de nens, quan són més grans, tendeixen a pensar que no són creatius. Però el que realment els hi passa és que no l'han treballat des de ben petits.
A continuació us deixaré mateix vídeo que vam veure, ja que és molt interessant. Aquest es titula "Las escuelas matan la creatividad":
LA COMPOSICIÓ D'UN TEXT
La planificació
Anàlisi: A qui va dirigit, sobre què parlarà el text, perquè i quina extensió i estructura tindrà?
Informació: Pluja d'idees, les 6 W (Què, Qui, Com, Quan, Perquè, On), la documentació i la presa d'apunts.
Ordenació de la informació: Numeració, esquemes, mapes conceptuals, grups...
La redacció
Els pàragrafs: Només un tema o més d'un tema. N'hi d'introductoris, expositius i conclusius.
Els connectors: Conjuncions, preposicions... Poden servir per senyalitzar (ordenar la informacioño per facilitar la lectura) o per organitzar (Per començar, per avançar, per concloure...)
La puntuació: Tots els signes de puntuació. [, ; . : ... ¿? ¡! () - ""]
Adequació: Registre i expressions
Claredat
Precisió: Que sigui eficaç
Concís: No construccions gramaticals comlicades
Variació: Evitar grans repeticions
La revisió
Dels continguts: Coherència, cohesió i adequació.
Gramatical: Correcció i variació.
Revisar és una part més dek procés de redacció. S'ha de llegir, avaluar i finalment decidir. Hem de revisar el contingut a fons i no conformar-nos només amb la seva forma.
Anàlisi: A qui va dirigit, sobre què parlarà el text, perquè i quina extensió i estructura tindrà?
Informació: Pluja d'idees, les 6 W (Què, Qui, Com, Quan, Perquè, On), la documentació i la presa d'apunts.
Ordenació de la informació: Numeració, esquemes, mapes conceptuals, grups...
La redacció
Els pàragrafs: Només un tema o més d'un tema. N'hi d'introductoris, expositius i conclusius.
Els connectors: Conjuncions, preposicions... Poden servir per senyalitzar (ordenar la informacioño per facilitar la lectura) o per organitzar (Per començar, per avançar, per concloure...)
La puntuació: Tots els signes de puntuació. [, ; . : ... ¿? ¡! () - ""]
Adequació: Registre i expressions
Claredat
Precisió: Que sigui eficaç
Concís: No construccions gramaticals comlicades
Variació: Evitar grans repeticions
La revisió
Dels continguts: Coherència, cohesió i adequació.
Gramatical: Correcció i variació.
Revisar és una part més dek procés de redacció. S'ha de llegir, avaluar i finalment decidir. Hem de revisar el contingut a fons i no conformar-nos només amb la seva forma.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)